Text de la presentació del llibre de “El zapatero moderno” que es va presentar a L’Automàtica el 18.01.19.
La Ciutat de Barcelona està lligada irremeiablement a l’ofici de sabater. Els seus carrers, les seves esglésies i les seves muralles conten una història comuna, un imaginari col·lectiu lligat a tradicions religioses, resistències heroiques i mostres de poder d’un gremi que ha anat desapareixent a poc a poc fins als nostres dies. Considerat el gremi més antic d’Europa en actiu, ja es troba constància d’aquest l’any 1202. Era tan important l’ofici en aquesta època que fins i tot finançava retaules sencers com el de la Confraria de Sant Marc, patró de l’ofici. O quan entre tots els sabaters van finançar la nova campana de la Catedral, això sí… imposant unes condicions, perquè els sabaters en aquesta època imposaven amb els seus martells i navalles.
Van imposar que la campana hauria de ser prou gran perquè set sabaters treballessin sota aquesta còmodament i amb la condició que cada vegada que un mestre sabater morís repiquessin les seves campanes mostrant dol.
Els sabaters barcelonins tenien preferència a l’hora de recollir aigua en les fonts públiques perquè es creia que l’aigua on remullaven els cuirs i les pells amb les quals treballaven tenien propietats antiràbiques i les seves galledes d’aigua sempre estaven fora dels seus tallers perquè els gossos de carrer calmessin la seva set.
En 1714 III Batalló de Santa Eulàlia de Barcelona del qual formaven part els sabaters de la ciutat van infligir dues derrotes a les tropes francoespanyoles comandades pel duc de Berwick. El batalló va lluitar heroicament durant dos dies més i va haver-hi tal quantitat de morts entre les dues parts que és considerada la batalla més sagnant de contesa.
L’ofici, les seves tècniques i les seves tradicions han anat desapareixent a poc a poc. També la força del seu gremi. Els pocs sabaters que queden són considerats gent estranya, romàntics, éssers semi mitològics que treballen amb les seves mans.
L’industrialització va matar l’ofici artesà i els seus gremis. Però no fa tant de temps, no sabem per què estranya raó en plena guerra civil s’editava a Barcelona el que per a molts sabaters artesans és un dels millors llibres publicats sobre el tema.
“El zapatero moderno” de J.B. Yernaux que es reedita enguany sota el segell de Nicola Sacco Editorial recull tota la tècnica i saviesa d’aquest ofici. Anthony Delos cataloga al llibre com la “Bíblia de la nostra professió”, Patrick Frei diu que és una “dels llibres més valuosos sobre la sabateria tradicional”. I les noves veus de la sabateria artesanal nacional com Ramón Cuberta, Enrile, Aldanondoyfdez no es queden curts. Tots creuen veure en aquest llibre una porta perquè l’ofici no desaparegui i noves generacions agafin el relleu d’un ofici tan fortament vinculat amb la nostra ciutat.
Boris Muñoz i Coca
