*Sabates de Jorge lluís Borges i María Kodama.

Borges deia que era el lector el que creava els seus contes, els seus textos, les seves poesies i no l’escriptor, cada persona que llegia una obra seva donaria diferents significats o sentits a paraules, metàfores… i això faria que un mateix poema en realitat fos un poema infinit, amb mil variants, infinites interpretacions.

Això mateix s’utilitza en els nostres dies en la venda de moltíssims productes que alguns diuen “artesans” o “fets a mà”. Les estratègies de màrqueting volen fer-nos creure per pur lucre i sense veure les conseqüències nefastes dels seus actes que “fet a mà” té infinitat d’interpretacions, tantes com la paraula “artesà” o “artesania”, un sense fi de mentides al consumidor per a vendre’n més, per a donar-li un valor afegit més al producte.

És igual si enganyant perquè, al cap i a la fi, només juguen amb les paraules com un il·lusionista que amb una mà ens distreu i amb l’altra amaga el colom en una butxaca oculta, i ja ens va bé, no volem perdre la il·lusió, volem veure màgia. Volem que el que comprem sigui sostenible, ecològic, de comerç just, de qualitat i per què no? Fet a mà.

Com no voldrem aquestes sabates que s’han fet de manera sostenible, amb matèries reciclades, amb treballadors a Espanya, fets a mà i per unes miserables desenes d’euros?

És normal que les vulguem. És atractiu, crida a un consum responsable, neteja
la nostra consciència i a més és barat. Però desgraciadament és mentida.

Quan ens diuen “Fet a Espanya” ens diuen dues coses.
Una que és un producte pròxim, i així no ha de viatjar milers de quilòmetres amb la despesa que comporta en transport i, per tant, és més ecològic que un producte que per exemple vingui de la Xina. Però aquí hi ha un altre truc d’il·lusionista, és legal fabricar tot en una fàbrica xinesa, rebre la mercaderia i posar que és fabricat a Espanya, només hauríem d’afegir una plantilla amb el nostre logo. Perquè has modificat el producte, i vagi per on, l’has fet a Espanya.

El segon que ens diuen és que en estar fabricat a Espanya es respecten els
drets dels treballadors. Cosa que com desgraciadament sabem també és mentida. Algú sap quants diners cobra una cosidura per cosir desenes de sabates al dia? Només cal mirar la lluita que estan duent a terme les cosidores d’Elx, un treball totalment invisibilitzat amb condicions laborals molt precàries, la major part de les vegades mal pagades i sense contracte.

És una fal·làcia relacionar un producte fet a Espanya amb que es respectin els drets dels treballadors. I és una altra fal·làcia relacionar el producte espanyol com de proximitat o ecològic.

No tot és culpa del fabricant, del comercial o de la publicitat, els consumidors i això cal admetre-ho tenim la nostra part de culpa.

Tenim la sort de tenir molt bons treballadors en la indústria del calçat. No és gens fàcil fabricar unes bones sabates artesanals o de forma mecanitzada en una fàbrica. És molt difícil.

I totes aquestes marques que insisteixen a cridar al seu producte “artesà” o “fet a mà” quan en realitat s’ha fabricat en una cadena de muntatge amb ajuda mecànica en la major part del procés li estan faltant al respecte a tots els treballadors de la indústria del calçat. Li estan llevant valor a tot el seu treball. Diuen al consumidor que no som prou bons, que totes aquestes hores esforçant-nos no han servit de res. Que tota la nostra professionalitat en fabricar aquest producte amb amcor no val res, perquè l’important, la qual cosa ven, és inventar-nos que tot aquest procés ha estat “artesanal” i “fet a mà”.

Després, cal no oblidar, la competència deslleial tan terrible que cometen en promocionar d’aquesta manera els productes. Com un sabater artesà pot competir?, com el consumidor pot discernir entre unes sabates fetes en sèrie en una fàbrica amb unes sabates artesanals de veritat si a tot el diuen igual? No poden. Només veuran el preu.

És important adonar-nos que l’única manera de promoure l’ofici i la indústria del calçat espanyola és dient simplement la veritat. Cal legislar perquè no es pugui utilitzar com a reclam publicitari “artesà” i “fet a mà” de manera enganyosa, cal protegir els professionals i al consumidor.

Per a això possiblement caldria crear un etiquetatge que indiqués com s’ha fabricat aquest producte, en què grau les màquines que s’usen són automàtiques o no són automàtiques, o si simplement no s’han fet servir màquines. Si s’ha fabricat en una línia de producció i el producte ha passat per diversos operaris o si el producte en qüestió s’ha fet per un sol artesà de principi a fi. Tot això es pot categoritzar, regularitzar, protocol·litzar i posar a la disposició de fabricants, artesans i consumidors.

La pregunta que ens hauríem de fer és si a la indústria del calçat li interessa deixar de mentir al consumidor i si al consumidor li interessa saber la veritat sobre la indústria del calçat.

Boris Muñoz i Coca